És un fet constatable que, paral·lelament a una gran transformació de les societats actuals, s’estigui produint també la deshumanització de les mateixes, una de les principals causes dels grans problemes de la humanitat. Això comporta al mateix temps una gran misèria moral i un buit de valors ètics, que, a més a més de ser font d’un fort fanatisme i d’ignoràncies, són la causa també de la misèria física, la intolerància i la davallada social, cultural i, finalment, econòmica.
Com es reconeix a la carta constitucional de la UNESCO: “ja que les guerres neixen a la ment dels homes, és a la ment dels homes on s’han d’erigir els baluards de la pau”.
Urgeix, en conseqüència, enfortir els valors ètics en tots els ordres on s’articula el nostre món actual, des de la convivència social a les estructures educatives, professionals, polítiques, econòmiques, etc.
Afirmem l’existència d’uns principis ètics universals, que neixen del reconeixement de la dignitat humana i de la necessitat del seu ple desenvolupament en convivència, harmonia i pau.
Es tracta de valors universals que, respecten la diversitat, la multiculturalitat, les creences i les religions, transcendeixen els propis valors culturals i conflueixen en uns principis comuns inherents a l’ésser humà, més enllà de la raça, cultura i creences.
Per això, cap sistema polític, social o religiós ha de suplantar l’autoritat d’aquests valors a la consciència de l’individu.
Entenem els valors ètics com aquells que produeixen un bé moral, és a dir, que respecten, milloren i perfeccionen la condició humana. Aquesta aspiració cap allò que és millor ja s’ha anat desenvolupant en els diferents marcs històrics i culturals de diferents formes morals. Però quan aquestes normes es desarrelen de l’essència dels valors ètics profunds que els hi van donar naixement, es tornen rígides com una closca buida i contràries a la finalitat per la què van néixer.
El bé comú ha de ser la fita més elevada, una fita que no anul·li a l’individu, sinó que el potencií, però que no permeti que aquest bé comú sigui vulnerat pels interessos individuals d’uns pocs.
No hi haurà pau ni justícia social sense una ètica individual, especialment arrelada al comportament personal dels responsables socials, polítics, econòmics, etc.
Els estaments socials s'han de dotar de valors ètics sòlids, que enforteixin les seves finalitats al servei de les nacions. Totes les estructures socials (mitjans de comunicació, organitzacions empresarials, institucions públiques i privades, organitzacions polítiques, religioses, educatives, etc.) estan constituïdes per persones que, més enllà dels codis deontològics corporatius, han de viure una ètica individual com la més ferma garantia de justícia social.
La pràctica habitual de les virtuts ètiques crea l’home moral, afavoreix la convivència i la justícia i disposa cap a la felicitat. Aquestes virtuts ètiques són, per això, els principals suports d’una societat justa, lliure i solidària.
La vivència dels valors reforça amb un sentit profund i no superficial la cultura.
La ignorància, l’embrutiment i el fanatisme no afavoreixen que els valors ètics floreixin.
Necessitem, per tant, una educació i una cultura humanístiques que reforcin i confirmin els valors humans i les característiques que facin créixer el millor del gènere humà, que ens permetin saber tot allò que afavoreixi el sa desenvolupament de les facultats de l’home, des del físic fins a l’emocional i mental.
Pensem que l’educació ha de servir al desenvolupament de l’individu i no als interessos econòmics predominants.
Pensem que és necessari fomentar la cultura com un coneixement global, com una experiència profunda de la humanitat que reculli la seva història, els seus assoliments, els seus errors, expressats en el conjunt dels seus valors permanents, coneixements científics, creences i experiències, que van sent acumulats generació rere generació.
El desenvolupament dels valors s’ha de promoure de forma conjunta i complementària, ja que és des de l’harmonia i la integració de diferents valors com es pot garantir una ètica sense extremismes deformants que perden de vista la globalitat de l’ésser humà.
Un cop més, volem repetir la idea que és des d’una ètica sòlida individual des d’on es poden construir una justícia i una convivència social.
VIURE I FOMENTAR EL DESENVOLUPAMENT DELS VALORS UNIVERSALS
Tot i que són molts els valors que podríem reconèixer com universals, des d’aquesta plataforma volem ressaltar com a punt de partida un seguit de valors essencials, valors universals amb els què els sotasignants ens comprometem a fer l’esforç de viure’ls personalment i promoure’ls col·lectivament.
.-Amor a la veritat i al coneixement.
És necessari desenvolupar i viure l’amor a la veritat i al coneixement com una aspiració natural més enllà de l’entorn cultural i religiós.
L’amor a la veritat sorgeix de la legítima aspiració per desenvolupar el propi discerniment i comprensió del món i d’un mateix.
.-L’honestedat i la integritat personal.
El món necessita que els éssers humans visquem amb honestedat, amb coherència amb els nostres propis principis i el nostre sentit del bé i la justícia, aquesta unió entre pensament, sentiment i acció que es manifesta com a sinceritat i fortalesa moral per no deixar-se arrossegar per les oportunitats de corrupció que se’ns presenten.
Només la honestedat produeix exemple, i l’exemple és l’imprescindible motor de la transmissió de valors i de la confiança als poders públics representats en els seus responsables.
.-Bondat i amor.
La bondat i l’amor són el nexe que fa possible la concòrdia i la unió entre els éssers. Els homes i dones necessitem fomentar aquesta predisposició constant cap al bé, que s’alimenta de l’inegoisme i la recerca del millor per als altres.
Qui posseeix bondat de cor no pretén beneficis ni èxits personals en perjudici dels altres.
.-La sensibilitat cap a la bellesa.
La sensibilitat estètica desperta en l’ésser humà ressonàncies cap al bé, l’harmonia i el discerniment. Si l’ètica la podem entendre com bellesa interior, també hem d’afavorir la bellesa en tot allò que ens envolta. Bellesa exterior i interior han d’anar unides.
Per això, pensem que l’art, com a instrument civilitzador , pot contribuir a la creació d’espais, entorns i manifestacions culturals que fomentin el millor de l’ésser humà. Però és necessari que l’art camini de la mà de la creativitat i la bellesa i no de la mà del mercantilisme.
.-Respecte al medi ambient i a la vida en general.
L’ésser humà està integrat a la Natura. Forma part d’aquesta meravellosa manifestació de vida.
No podem entendre la Terra, els mars, els arbres ni els animals com a simples objectes al nostre servei.
Tot perjudici que fem a aquest meravellós sistema de la Natura, a més a més de ser un atemptat contra la vida, acabarà recaient sobre nosaltres.
El respecte a la vida, al medi ambient i al seu necessari equilibri és fruit natural d’entendre la unitat substancial de la vida, i a l’home com a part d’ella.
.-Sentit de la vida i transcendència espiritual.
Ja sigui des de la fe, des de l’ètica o des de la filosofia, quan l’home reconeix la seva dimensió profunda o espiritual com a part d’ell mateix, així com una dimensió profunda en l’univers que li dóna sentit, anomenis Déu, Causa o Essència, aquesta atorga un sentit a la vida on els valors i qualitats ètiques adquireixen una més gran rellevància en el nostre propi desenvolupament i en el de la humanitat.
Aquest motor espiritual unit als altres valors de discerniment, amor a la veritat, compromís social i bondat, ha mogut i pot seguir movent el desenvolupament de la humanitat en tots els ordres de la vida, des del progrés material fins a l’intel·lectual i moral.
.-Sentit de justícia assentat en un gran humanisme.
S’ha definit la justícia com donar a cadascú el que correspongui segons la seva naturalesa i els seus actes. Entenem que aquest sentit de la justícia s’expressa com un equilibri i harmonia, que contempla sempre totes les necessitats dels éssers humans i la distribució equitativa d’oportunitats, a la vegada que respecta el dret a progressar gràcies al propi esforç.
Els interessos particulars de les nacions, els interessos de partit, els interessos econòmics, etc., no poden suplantar a la veritable justícia social promovent lleis que vulnerin els drets humans i el dret essencial al desenvolupament en dignitat com a persona.
Insistim, un cop més, en que no hi haurà justícia social sense una afirmada ètica individual.
.-Responsabilitat i sentit del deure.
Hem de valorar la responsabilitat i el sentit del deure entesos com a expressió de l’individu compromès amb desenvolupar i aportar el millor d’ell mateix, com a base de la seva realització personal i el seu servei al bé comú.
.-Fraternitat universal.
Creiem necessari entendre el vincle i la unitat essencial existent entre tots els éssers humans més enllà de les seves races, creences i condicions socials; entendre la humanitat com una gran família on ha de regnar la pau, l’enteniment i la solidaritat.
L’esperit de fraternitat es recolza en el reconeixement de la dignitat de tot ésser humà, de la seva llibertat per escollir la seva vida i les seves creences en el marc natural de respecte als valors universals i als drets humans.
.-Tolerància activa.
En aquest sentit, només cal recordar les paraules recollides en la “declaració de principis sobre la tolerància” de la 28 reunió de la Conferència General de la UNESCO, a París, el 25 d’octubre de 1995:
“La tolerància consisteix en el respecte, l’acceptació i l’estima de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d’expressió i mitjans humans. La fomenten el coneixement, l’actitud d’obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
La tolerància consisteix en l’harmonia en la diferència. No només és un deure moral, sinó a més a més una exigència política i jurídica. La tolerància, la virtut que fa possible la pau, contribueix a substituir la cultura de guerra per la cultura de pau...
...Tolerància no és el mateix que concessió, condescendència o indulgència. Per sobre de tot, la tolerància és una actitud activa de reconeixement dels drets humans universals i les llibertats fonamentals dels altres. En cap cas es pot utilitzar per justificar la fallida d’aquests valors fonamentals...
...Suposa el rebuig del dogmatisme i l’absolutisme i afirma les normes establertes pels instruments internacionals relatius als drets humans”.
.-Compromís social.
Considerem necessari un compromís social que sigui el resultat natural de l’esperit de fraternitat, de la bondat i del sentit de justícia. El bé comú és el fruit del compromís individual d’aquells que fan seus els ideals de progrés de la humanitat.
Els valors civilitzadors expressats en l’art, la ciència, la religió i la política només poden ser fruit d’un esforç dels individus per desenvolupar i posar en comú el millor de la humanitat. Han també de reflectir la seva aspiració cap als alts valors que anhelem.
Quan la ciència busca la veritat i el coneixement; la espiritualitat i la religió, la bondat i l’amor; l’art, la bellesa; i la política, la justícia, es pot assolir una harmonia insospitada que ens condueixi a forjar sòlidament un món millor.
Un món millor és possible des de l’esforç individual inspirat per uns profunds valors universals.
Els sotasignants ens comprometem a l’esforç de viure el què s’ha exposat en aquesta declaració personalment, i de promoure el seu contingut en la societat.
Juan Manuel de Faramiñán Gilbert.
Catedrático de Derecho Internacional Público y director del Observatorio de la Globalización de la Universidad de Jaén.
Carlos Espinosa Manso.
Inspector de Educación en Málaga
Miguel Ángel Padilla.
Filósofo, Dir. de la Organización Internacional Nueva Acrópolis en Málaga
María Dolores Fernández Fígares.
Doctora en Antropología, profesora de periodismo.
Lorenzo Rodríguez de la Peña.
Presidente de la Asoc. UNESCO para la promoción del diálogo intercultural e interreligioso en Málaga (AUNESCOPRODI)
Harry Costin.
Doctor of Business Administration, profesor de ética empresarial de la Universidad Americana de París
Antonio Requena.
Vicepresidente de AUNESCOPRODI y presidente de la Federación Española de Yoga y Yoguismo
Carolina Mazias
Abogada y presidenta de la Asoc. Málaga Inserta
Miguel Artola Molleman.
Escritor-investigador y Prof. de Historia
Alfonso Villegas Lerma.
Presidente de la Asociación de Escritores de Málaga
Angelina Molina López.
Coordinadora nacional del grupo de voluntariado GEA
Diego Ceano.
Escritor, presidente de la Asoc. Academia de Artes y Letras Sta. M.ª de la Victoria de Málaga
Carlos Roldán.
Abogado, Dr. en Filosofía y director de teatro.
Gabriel Paredes Chávez.
Gerente General Human Group, miembro de número de la Asociación Iberoamericana de Derecho Laboral
Ignacio Ballesteros Menéndez.
Ingeniero informático y director del Instituto de Artes Marciales Filosóficas Bodhidharma en Málaga.
Dr. Antonio Alzina Forteza
Fundador y Director Internacional del Centro Seraphis de Nueva medicina
Entradas
